Sara Montiel a l'enregistrament de “Cinc coixins per a una nit “de Pedro Lazaga. 1974
Amb l'arribada de la Transició política a Espanya i el predomini del gènere de destape, Sara Montiel va decidir dir adéu al cinema amb només 46 anys d'edat, però es va bolcar a la seva faceta musical, majoritàriament amb recitals en teatres i presentant programes de varietats a la televisió. Va mantenir una extraordinària popularitat i l'admiració de noves generacions de cinèfils, escriptors i músics; el escritor Terenci Moix la apodó «Saritísima» i va dir-ne, entre altres coses: «Ella és la nostra Mae West, exemple d'un erotisme tranquil·litzador». Prova de la veneració que encara suscitava complerts els 60 anys va ser el seu ambiciós disc Puríssim Sara (1988), amb cançons noves creades per a ella per músics com José María Cano (integrant del grup Mecano), Joaquín Sabina, Javier Gurruchaga, Antonio Carmona, Carlos Berlanga, Nacho Canut i Óscar Gómez, qui així mateix va ser el productor de l'àlbum. Va ser un treball discogràfic molt cuidat: amb un repertori variat en temes i estils, luxosos arranjaments orquestrals i fotografies d'estètica molt actual hàbilment retocades.
Encara que diversos directors com Pedro Almodóvar van oferir guions a Sara Montiel, el seu adéu al cinema va ser ferm i no va voler tornar a la gran pantalla; afirmava que l'antic Star-system havia desaparegut i que ella no encaixava en el nou tipus de cinema que s'estava produint. Amb tot, a 2011 va reaparèixer sorprenentment rodant algunes escenes per a la pel·lícula Abraça'm, debut del director manxec Óscar Parra de Carrizosa. Va fer un breu paper paròdic interpretant-se a si mateixa.